Són les 9'30, mentalment repasse l'itinerari per a aplegar el més aviat possible a Blanes, no m'agrada que m'esperen. Em sorprenc perquè estic una mica neguitosa, vull que el Gabriel s'ho passe molt bè i n'aprenga molt d'aquesta experiència.
Quan aplegue a la Plaça Catalunya el Gabriel i els seus pares ja estan esperant-me, mire el rellotge -Ufff, són les 9:59, he aplegat a l'hora!!!.
Tots quatre estem contents de retrobar-nos, quedem que a les 13 hores tornem a veure'ns en la Plaça Catalunya, la mare del del Gabriel treballa en un restaurant de la vora.Li propose a en Gabriel d'anar a la biblio, accepta somrient la proposta.
Recorde que el dia de la presentació, la mare, em va comentar que a Blanes li diuen Gabriel però que el seu nom en rumanès és Resban, però com que a la gent li costat molt pronunciar-ho, van decidir que tothom li diguès Gabriel.
- Resban, jo em dic Xaro però el meu nom de veritat és Maria Rosario.
El Resban es sorprèn una mica, llavors li explique que m'agrada que em diguen Xaro, i per això jo a ell vaig a cridar-lo per Resban, li agrada.
Anem a la biblio de Blanes, ell ja sap on està el còmic que li interessa llegir, agafem cadascú un llibre i ens assentem còmodament a les butaques habilitades. Mentre jo fullege unes fotografies d'un llibre sobre escalada, ell està immers en el món d'spiderman.
Poc a poc les fulles del còmic d'en Resban van acabant-se, llavors proposa anar a fer un volt per la platja de Blanes, proposta que jo accepte de bon grat. El passeig és llarg i ple de gent, allà a una distància no massa gran, es distingueix la roca de Sa Palomera, la conversa ens porta fins als peus d'aquesta petita illa, ens enfilem amunt, i pugem fins la bandera. El Resban esta content, comenta que havia pujat algun cop però que mai fins la bandera. Mentre baixem, va contant-me coses que fa a l'escola, que li agrada que no li agrada, veig que com que jo li parle en català ell s'esforça en seguir-me.
La conversa és molt animada i em conta moltes coses, és un xiquet molt agradable. Ens parem davant d'un parc bastant gran i mira amb picardia els gronxadors, sembla ser que li agraden molt, ens hi estem una estona.
Sé que els vaixells criden molt l'atenció a la majoria de xiquets, propose acabar el nostre passeig al port, li sembla una idea fascinant. Passegem entre iots grans i petits, vaixells de pesca i d'arrossegament, entre peixcadors i curiosos, ell pregunta coses i jo li intente donar una resposta, sempre tenint en compte la limitació dels meus coneixements sobre el món de la mar.
Ja és quasi l’hora i els seus pares estaran esperant-lo en el lloc convingut, li pregunte que vol fer la setmana que ve, amb un mica de vergonya em diu que si podríem jugar al futbol, - No hi ha cap problema Resban, però jo de futbol no en tinc massa idea. Mentre ens barregem amb la gent que emplena els carrers del mercat de la fruita, el Resban va introduint-me en el fantàstic món del futbol, m’explica què és un corner, quan es pita fora de joc...., és molt divertit. Mentre jo també li ensenye els noms de les fruites que emplenen les parades del mercat, parlem sobretot de cebes.
Estem aplegant al punt de trobada, els seus pares ja estan esperant-lo, li pregunte com s’ho ha passat i em diu que molt bé, jo també ho he passat molt bé.
Bé, m’hauré de posar les piles de cara la setmana que ve per poder estar a l’alçada en el camp de futbol.