Avuí m'he adormit, el sol està fora però fa molt fred. Solament hi ha una motivació per eixir de casa, en Rezban, vam quedar que avuí aniriem a un lloc més lluny, sap que el lloc és Barcelona però no sap concretament on anem. Segur que li agrada.
Amb en Kiko anem a recollir-lo a casa, ja esta preparat (arribe mig hora tard), pique al timbre i en un tres i no res en Rezban ja és a la porta de casa. No li agrada massa viatjar en cotxe, s'avorreix, el Kiko i jo intentem que el viatge passe el menys avorrit possible. Per fí apleguem al COSMOCAIXA, mentre anem, vaig explicant-li que anem a visitar. La primera sorpresa, un submarí en plena carretera.
A l'entrada ens espera un divertit Einstein que ens dona la Benvinguda i una llarga cua per a treure les entrades.
El Cosmocaixa impressiona, és divertit, en Rezban no sap cap on anar, és tot tan nou que no es decideix, llavors... comencem pel principi (el pèndul de Foucoult, la trasmissió d'energia, l'aigua en diferents estats, la formació d'onades, les il·lusions òptiques, l'àmbar amb els seus bitxets, els peixos, el mur geològic, el bosc inundat, el reciclatge dels distincts materials, el planetari..), poc a poc ho veiem tot. En Rezban sembla que s'ho passa molt bé, amb en Kiko fan molta lliga.
Ha estat un dia molt trepidant, tots tres estem cansants, en Rezban esta cansat però content, és molt gratificant vore el seu somriure.
