dilluns, 7 de febrer del 2011

Montnegre, dolç Montnegre...

La setmana passada no vam poder quedar amb Rezban, ja que va estar malalt. Encara es troba una mica refredat però fa un dia magnífic per caminar pel Montnegre, fa un solet genial i tenim moltes ganes de caminar i gaudir de l'espectable que ens ofereix el Montnegre. A l'excursió tambè hi serà l'Abel, un nen de més o menys, la mateixa edat d'en Rezban.

El Brauli ens ha preparat una caminada molt interessant, mapa i GPS en ma anem a explorar alguns racons secrets d'aquest parc Natural. Comencem a caminar, el nostre objetiu és una petita Mina de coure. Però per a poder arribar hem de passar unes quantes "proves", hem de creuar petits rius i rierols. 



Un cop superats els rierols, sembla ser que queda poc per poder visitar la petita mina de coures amagada sota els matolls. Ens enfilem els al·lots i caminem fins al final de la mina. El Brauli va explicant que s'explotava i com ho transportàven, el Rezban, l'escolta, atent però, pendent de les aranyes, ja que no li fan molta gràcia. El Brauli el tranquilitza comentant-li que aquestes aranyes solament mengen mosquits.

Quan eixim de la cova, el destí és "El Salt de Pineda" una cascada xicoteta però que té molt encant. Tant el Rezban com l'Abel els hi agrada molt.


L'excursió va aplegant a la seva fi, però abans hem de reposar forces i descansar una mica. Mengem un entrepa prenent el solet que ens ofereix el Montnegre.

 Ens ho hem passat molt bé, el Rezban esta una mica cansat però comenta que li ha agradat l'excursió. Gràcies a tothom per acompanyar-nos en aquest dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada